Tags: Caucas Nord | eleccions

Els resultats de les eleccions presidencials a Rússia no han estat cap sorpresa. Curiosament, la comunitat internacional continua anomenant “eleccions” al que va succeir a Rússia, tot i que el desenllaç fos conegut molt abans que comencés la campanya electoral. Tampoc no suposa cap novetat l’estratosfèric nombre de vots favorables a Moscou que proporcionen les autonomies ètniques. No és més que una forma que té l’elit local prorrusa de demostrar la seva lleialtat al Kremlin.

Els dirigents locals s’excediren tant en el seu zel per demostrar fins a quin punt volen a Vladimir Putin, que aquest va haver de donar explicacions per a justificar un recolzament tant unànime a la seva persona. Segons ell, les tradicions locals del Caucas exigeixen que tota la família voti seguint l’exemple de la persona més respectada i de major edat.

Sembla que l’antic/nou president de Rússia creu que els txetxens i els altres pobles del Caucas Nord viuen en una espècie de comunitat tribal, o almenys és l’única forma d’explicar el seu raonament. Si seguim amb aquesta lògica, l’exemple de Txetxènia demostraria que, mentre més civils assassinis, més pobles i ciutats destrueixis amb bombardejos i incursions sagnants, més ardent és l’amor de la població cap a qui ordena la matança. Els habitants del Daguestan i d’Ingúxia adorarien a Putin per les atrocitats dels paramilitars, les desaparicions forçoses, els assassinats i les pallisses a periodistes i advocats que intenten defensar a la gent de la política de terror que duen a terme les forces de seguretat russes. De manera que, segons les autoritats russes, la població del Caucas Nord deu ser simplement massoquista.

En les últimes eleccions, tant els observadors electorals com els ciutadans, que han seguit el curs de la votació a través de les càmeres web instal·lades en tots els col·legis, han denunciat nombroses irregularitats. La major part de les vegades es tractava d’una falsificació massiva de paperetes i dels anomenats “carrusels”, que consisteixen en traslladar en autobusos a grups organitzats d’estudiants o funcionaris per votar a diversos col·legis electorals.

A Ossètia del Nord, no van deixar que els observadors s’acostessin ni als col·legis electorals. Tot i així, ningú ha estat sancionat, ningú ha assumit la responsabilitat per aquestes irregularitats.

En realitat, els líders locals afavorits pel Kremlin, no tenen cap pes fora de les seves autonomies. Més enllà de les fronteres dels seus dominis, no són un referent; moltes vegades ni tan sols se’ls coneix. L’única excepció és, segurament, Ramzan Kadyrov, que sí que és conegut a tot el país. Els dirigents locals designats des del poder central no pertanyen als grups ètnics autòctons. De fet, són allà en funció de vigilants. Dels set fiscals, a les repúbliques del Caucas Nord, sis son russos. Tots els ministeris de l’interior regionals depenen directament del Ministeri de l’interior de la Federació Russa, és a dir, estan fora de la jurisdicció de les autoritats locals. Com a regla general, si un ministre és de l’ètnia local, el viceministre ha de ser obligatòriament rus (http://kavpolit.com/prizvanie-varyagov-na-kavkaz/). Per exemple, el ministre de l’Interior del Daguestan es daguestaní, però el primer viceministre, Vasily Saliútin, és rus. Aquesta pràctica, comuna en temps soviètics, s’ha recuperat des del començament de la segona guerra de Txetxènia, la tardor del 1999.

Però l’esforç pre electoral a favor del candidat oficial no es pot atribuir només als funcionaris regionals del Caucas. El Kremlin, per la seva banda, va apostar per la versió d’un suposat atemptat contra Puntin una setmana abans de les eleccions. El primer sospitós va ser, per suposat, txetxè, perquè aquesta versió semblava bastant versemblant a la major part de la població russa. Però pocs dies després dels comicis es va descobrir que l’atemptat mai havia tingut lloc, entre altres coses, perquè el sospitós, Adam Osmáev, detingut a Ucraïna, res tenia a veure amb la guerrilla txetxena. De fet, va resultar ser el nebot de l’antic President del Soviet Suprem de la Txetxènia prorrussa en temps de Gavgáev (1995-1996) i Ahmad-Jayí Kadyrov (1999-2000) (http://kavpolit.com/volchij-naryad-ot-specsluzhb/). El jove estudia a la Universitat de Buckinghan a Anglaterra.

Sembla ser que es van equivocar de persona, ja que existeix un altre Adam Osmáev buscar per la policia. Durant la campanya electoral, la premsa va evitar donar informació sobre la família del sospitós. De fet, sembla que Rússia no té cap pressa per demanar l’extradició del sospitós terrorista des d’Ucraïna.

Moscou ha tornat a jugar la carta txetxena per afavorir el seu candidat, el qual fa pensar que aquesta carta txetxena és encara vàlida per a Putin i el seu equip. La utilitzaran segurament, en el futur, per guanyar punts davant l’electorat.

Per la seva part, Ramzán Kadyrov fou bastant explícit, quan parlà de les manifestacions de protesta que van tenir lloc a Moscou. El president txetxè va dir que els que participen en aquest tipus d’actes, son “enemics del país”, donant a entendre que tot aquell que no recolza a Putin és considerat enemic (www.youtube.com/watch?v=4b1V90wJQR4&feature=related).

Aquesta actitud no és exclusiva de Kadyrov. Tots els alts funcionaris del Caucas Nord pensen de la mateixa manera. Qualsevol cosa que representi una amenaça per als seus amos de Moscou, també posa en perill les elits dirigents locals. NO és d’estranyar doncs, que les protestes de Moscou no hagin tingut cap rèplica a la regió nord caucàsica. Al Caucas no hi ha el costum de manifestar-se contra Moscou. No hi ha cap força política ben definida capaç d’organitzar una protesta contra el poder central, a excepció dels que lluiten sota les banderes de l’ islamisme. Les protestes a Ingúxia o el Daguestan són normalment contra les autoritats locals, mentre es manté la lleialtat al poder central. Sense cap dubte, la gent entén que els funcionaris locals estan criats pel Kremlin, però no es veuen prou forts per enfrontar-se al poder a dos nivells: local i nacional.

Tot i així, les manifestacions com la que va tenir lloc a Makhatxkalà (Daguestan) el passat mes de desembre, que exigia acabar amb els assassinats i segrestos per part del es forces de seguretat, i organitzada sota eslògans islàmics, marquen una nova etapa en el moviment de protesta de la regió. A diferència del que va passar a Moscou, les protestes del Caucas van ser de caràcter més radical, el que pot resultar perillós tan per les autoritats locals com per al govern central; porquè la política que duu a terme Moscou està provocant una major politització de la comunitat musulmana del Caucas Nord.

Avui en dia, hi ha quatre repúbliques potencialment explosives a la regió: Txetxènia, Daguestan, Ingúxia i Kabardino-Balkària. Fa cinc anys, Kabardino-Balkària no formava part d’aquesta llista. Sembla que Karachaevo-Cherkesia està tambéa punt d’unir-se al grup de les regions conflictives, fet que pot crear molts problemes per Moscou ja que tots aquests territoris es situen a la franja fronterera on Rússia limita amb Georgia i l’Azerbaidjan.

Què podem esperar, aleshores, els habitants del Caucas Nord de la nova presidència de Putin, que durarà dotze anys (la nova legislació allarga el mandat presidencial de quatre a sis anys i autoritza dos mandats consecutius)? La resposta és: res. Putin no canviarà la seva política a la regió. Va ser ell qui feu que el conflicte armat s’estengués per tot el Caucas, va ser ell qui va apostar per la resolució militar a Txetxènia l’any 1999 i qui va designar els dirigents actuals. Mai reconeixeria que tot el que s’ha fet fins ara ha estat un error. Seguirà aparentant que te el control del Caucas Nord i no renunciarà a la seva aposta per la resolució militar del conflicte.

Però el problema és que el 2014 se celebraran els Jocs Olímpics a la ciutat de Sotxi. Per aquell aleshores, les posicions de Putin a la regió poden veure’s fins a tal punt debilitades, que haurà de fer concessions a algunes forces exteriors que vulguin aprofitar aquesta situació. Perquè per a Putin personalment les Olimpíades són tot un símbol que tenen el Caucas sota control. Sinó, el món sencer el veurà com un dirigent fracassat, que no ha sabut complir la seva comesa i que estaria disposat a acceptar qualsevol compromís per mantenir el poder. No vol marxar de la mateixa manera que ell mateix va obligar a fer-ho a Boris Ielstin el dia de cap d’any, el 31 de desembre de 1999.

Mairbek Vatxagàev, historiador txetxè