En el segon aniversari de l'assassinat d'Anna Politkòvskaia tinc ganes de parlar d'aquells que encara són encara vius. Aquest any m'he sentit més disposada a recordar-la en el seu aniversari i a plantejar els destins d'altres persones en el dia que va morir. I l'Anna és precisament una d'aquestes últimes, ja que els assassins han fracassat a l'hora d'esborrar la seva veu, els seus punts de vista i les seves accions, així com el seu encant de la memòria dels seus amics.

Per a mi personalment, l'Anna és una d'aquelles poques persones que mai deixarà d'existir. Encara és viva en els seus articles, o en la seva petita néta a qui li van posar el seu nom. Ni tan sols l'aversió dels que s'amaguen darrere declaracions sobre "la insignificància" de l'Anna i de "malmetre la imatge positiva de la Rússia de Putin" no pot destruir la seva veu.

Alhora, no puc acceptar aquesta mena de simbolisme postmorem de la persona que sovint se sentia massa solitària i fins i tot marginada a la qual se l'anomenava "massa vehement", "massa radical", "massa implicava" i poc "diplomàtica" a diferència d'una enorme multitud dels que prefereixen mantenir les circumstàncies actuals més que apel·lar al canvi.

Sovint se la sentia però no se l'escoltava. I és també la responsabilitat dels que podrien haver fet molt més per aturar la relliscada de Rússia primer cap a l'autocràcia i ara cap el despotisme si haguéssin anomenat el que passava a la Rússia de Putin pel seu nom... L'Anna volia viure, gaudir de la vida plenament com només una persona tan brillant podia fer-ho, i continuar amb els seus intents desesperats d'ajudar els que no tenien el reconeixement del qual ella gaudia. I el nombre d'aquests augmenta espectacularent. Més i més persones estan sent assassinades sense cap esperança que les seves morts s'investiguin i que els culpables es jutgin. Hi ha gent detinguda sota acusacions falses. I molts d'ells són obligats a prendre medicaments psiquiàtrics. Se'ls titlla de col·laborar amb terroristes i de tradïdors de Rússia, tal i com ha passat amb els supervivents d'actes terroristes que conformen les associacions "La Veu de Beslan" i les víctimes del Nord-Ost.

Magomed Evloev, el propietari d'un lloc web Ingush independent, fou assassinat sota custòdia policial el 31 d'agost de 2008. L'assassinat exigeix una investigacio independent, per assegurar que les circumstàncies sota les quals va morir surtin a la llum i els responsables de la seva mort siguin inculpats i jutjats. La realitat, però, és una altra: l'escandalosa execució extrajudicial comesa a ple dia ha passat a ser "una mort accidental". El 6 d'octubre, es va cometre un nou atemptat contra la vida d'un altre líder d'oposició Ingush; es va disparar contra el cotxe que Akhmed Kotiev conduia. Afortunadament, les bales van errar aquesta vegada.

El 25 de juliol de 2008, el defensor de drets humans Zurab Tsechoev, que treballava per l'organització de drets humans MASHR (pau) a Ingúixia, va ser segrestat de casa seva, a Troitskaia, per homes armats que va creure que eren oficials federals. Un parell d'hores més tard va ser trobat en una cuneta a la vora de Magas, la capital d'Ingúixia, amb lesions greus. Se'l va haver d'hospitalitzar. Hi ha cap esperança que els autors d'aquest acte contra Zurab Tsechoev siguin identificats i es portin davant la justícia? En gran part, depèn del tipus de resposta que les autoritats russes rebin de la comunitat internacional, i de si aquesta es limitarà a una suau retòrica i expressions de preocupació.

El vespre de l'1 d'agost de 2008, es va intentar calar foc al pis del defensor de drets humans Dmitrii Kraiukhin, a la ciutat d'Orel, al centre de Rússia. Els incendiaris presumptament també havien intentat bloquejar la porta d'entrada del pis. Per sort, Dmitrii Kraiukhin no era a casa, però els seus familiars que sí hi eren, van poder avisar als bombers a temps. A dia d'avui, Amnistia Internacional no té coneixement que s'hagi iniciat cap investigació sobre aquest cas, ja que les autoritats han considerat que els danys han estat massa insignificants per incoar cap causa. Tanmateix, aquest no ha estat un incident aïllat, ja que Dmitrii Kraiukhin ha rebut vàries amenaces.


El 14 d'agost de 2008, uns desconeguts van llançar un maó contra la finestra del pis a Nizhnii Novgorod on viu l'activista pels drets humans Stanislav Dmitrievskii. Ningú va prendre mal. Alhora, a l'entrada de la seva escala van escriure-hi insults i amenaces contra ell. De fet, tot estava omplert d'esvàstiques. En aquest cas sí s'ha iniciat una investigació contra aquest cas però no crec que hi hagi cap resultat. Hi ha hagut uns quants casos incoats per amenaces de mort que tant l'Stanislav com jo hem rebut en els tres darrers anys. Tot debades. Diversos investigadors m'han dit: "Entén... les circumstàncies. No podríem identificar els que són darrere les amenaces". No podrien perquè no volen. Perquè tenen por de fer sentit la seva pròpia veu. Perquè no són amos d'ells mateixos. Perquè estan disposats per executar qualsevol ordre perquè només són serfs lleials del seu amo.

I és a les vostres mans influir en ells. Haurien de sentir la pressió de tota la gent que té bona voluntat. Haurien de saber que mai no seran benvinguts fora de Rússia per a la seva disponibilitat i disposició de cumplir ordres.

Haurien de saber que fins i tot les seves propietats comprades a Finlàndia, Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria, Montenegro o la República Txeca i Eslovàquia no els convertirà en els vostres veïns. Hauríen de saber que no es pot comprar tot, per molt rics que siguin. Haurien de ser conscients que vosaltres teniu honor i dignitat i que esteu disposats a defensar-vos d'ells. Haurien de ser denunciats i sentir-se avergonyits.

Oksana Chelysheva

Traducció: Marta T