Els txetxens són descendents de tribus caucasianes. Antigament eren nòmades dedicats a la ramaderia organitzats en clans patriarcals, anomenats teips.

L'organització social txetxena

Tradicionalment Txetxènia estava governada per un consell d'ancians sobre la base del consens. En temps de pau, els txetxens no reconeixen cap autoritat sobirana i poden estar fragmentats en centenars de clans rivals. Però en temps de perill, quan s'enfronten a una agressió, els clans rivals s'ajunten i escullen un cap militar.

La història diu que...

Als segles XI i XII la zona queda sota el control de l'islam, i al segle XIII passa a mans de l'imperi mongol, que comença a perdre el seu poder sobre la zona cap als segles XIV i XV.

A finals del s. XVIII Rússia deixa patent la seva intenció de conquerir Txetxènia. el 1864 Rússia conquereix el territori. L'imperi tsarista imposà condicions de vida draconianes per a la població autòctona. El 1917, amb el triomf de la Revolució Russa, sorgeix un nou moviment de resitència i el nord del Caucas es declara independent. Durant la guerra civil que va seguir la Revolució, l'Exèrcit Roig es va desplaçar a la zona i va imposar el domini soviètic.

El 1936 es crea la República Socialista Soviètica Autònoma (RSSA) de Txetxènia-Inguixètia, que és abolida el 1944 quan Stalin acusa els txetxens i els ingúixos de col·laboracionisme amb els nazis.

Sense cap raó objectiva que justifiqués aquesta acusació, es va deportar el gruix de la població: 496.460 txetxens, el 40% dels quals eren nens, van ser deportats en trens de bestiar al Kazakhstan, a Kirguízia i a Sibèria.

Un terç dels deportats (unes 200.000 persones) va morir durant el viatge, que durà un mes. Al cap de 13 anys, amb Khruixov i la desestalinització, es permet als supervivents tornar a Txetxènia, i es restableix la RSSA de Txetxènia-Iguixètia. No obstant això, en tornar, es troben les seves cases ocupades per colons russos i de les repúbliques veïnes.

A partir del 1988, amb la perestroika, apareixen nous moviments i forces polítiques a Txetxènia. El 1990 es crea el Congrés Nacional del Poble Txetxè, encapçalat per Dudàiev.

El 1991 és especialment convuls per a l'URSS, que es desmembra. En aquestes circumstàncies, se celebren eleccions al Parlament de Txetxènia al mes d'octubre. Surt escollit president l'exgeneral de l'exèrcit soviètic Dudàiev i al mes següent proclama unilateralment la independència de Txetxènia.