El txetxè pertany a la família de les llengües del Nakh-Daguestanià, o Nord-est caucasià, una família molt antiga pròpia del Caucas, i de la qual no se’n coneixen vincles fora d’aquesta regió. El txetxè és molt similar a l’ingüix i sensiblement menys similar si el comparem amb llengües com la moribunda batshi o el tsova-tuix, la llengua de Geòrgia. També està relacionat, tot i que amb més distància a llengües indígenes del Daguestan com l’avar, el lak, el dargi i el lezgi.

El txetxè és la llengua materna de la gran majoria de la població txetxena, és a dir, d’una mica més d’un milió de persones (any 1994). Tanmateix, el número actual de parlants és menor, potser menys de 800.000 persones. També hi ha parlants de txetxè a Geòrgia, Alemanya, Jordània, Kazakhstan, Kirguistan, Síria, Turquia i Uzbekistan.

En termes de tipologia lingüística, el txetxè és una llengua ergativa (com el basc) i moderadament sintètic. Té un sistema de consonants complex i disposa d’un gran sistema vocàlic similar al suec o al finès.

Aproximadament el 84% del vocabulari bàsic és afí a l’inguix i, en menor mesura, està relacionat amb les llengües del Daguestan: prop d’un 30% amb l’avar i un 20% amb el lezgi. Altres fonts del vocabulari inclouen l’àrab, el persa, i altres llengües veïnes. La majoria del vocabulari científic i tècnic prové del persa i l’àrab.

En origen, el txetxè s’escrivia utilitzant una versió de l’alfabet aràbic. Entre 1923 i 1927 es va escriure amb l’alfabet llatí. L’alfabet ciríl·lic va ser adoptat al 1938 i una nova versió del llatí al 1992.

Els txetxens s’anomenen a si mateixos nokhtxi i a la seva llengua nokhtxin mott. El nom de txetxens els hi van posar els russos. Provenia del nom del poble de les planures “Txeetxan”, un dels primers pobles que els russos van trobar a aquesta zona.

Fonts: Socrates and Arachne Abatement Project i Omniglot

Traducció: Sergi Curbí i Marta T