Antecedents

09/11/1991:

Amb el desmembrament de l'URSS, algunes repúbliques proclamen la seva independència i Txetxènia ho fa encapçalada per l'exgeneral soviètic Djokhar Dudàiev. El 1993 Dudàiev dissol el parlament, instaura una severa censura i introdueix un govern presidencial directe. Dudàiev, un militar de professió, instaura un govern autoritari, que es dedica a fomentar una política a favor dels seus interessos i dels que l'envoltaven.

1994-1996: La primera guerra

11/12/1994:

Tot i que la declaració d'independència de Txetxènia data del 1991, el govern de Ieltsin no va intervenir a Txetxènia fins al 1994. Els motius de la intervenció del Govern de Ieltsin són:

• Fer una demostració de força i oferir al poble rus un exemple de cohesió nacional.
• Motius geoeconòmics: la indústria petroliera i el pas d'oleoductes pel territori.
• Motius geoestratègics: la independència de Txetxènia podia suposar un precedent que amenaçava la unitat de la Federació Russa i la seva frontera sud.
• Possibles acords de les màfies russes properes al poder.

15/06/1995:

Com a resposta a les massacres dutes a terme per les forces federals a les poblacions de Samaixki i Bamut, rebels txetxens encapçalats pel comandant txetxè Xamil Bassàiev assalten un hospital a la ciutat russa de Budionnovsk, on retenen al voltant de 2.000 ostatges. Quan els intents russos per alliberar l'hospital van fracasar, Bassàiev i el primer ministre rus Víktor Txernomirdin van mantenir una conversa retransmesa en directe a tot el país. Aquesta conversa va posar fi a la crisi immediata i va propiciar un inici de la negociació.

21/04/1996:

El general Dudàiev mor assassinat per les forces de seguretat. El succeeix el vicepresident, Zelimkhan Yandarbiev, representant de la línia dura.

31/08/1996:

L'ofensiva russa contra la capital, Grozni, fracassa davant la ferotge resistència dels rebels txetxens sota el comandament d'Aslan Maskhàdov. En aquest moment les tropes russes entenen que han perdut la guerra. El general rus Aleksandr Lebed i el coronel txetxè Aslan Maskhàdov signen l'acord de Jassaviurt, que posa fi a 20 mesos de conflicte, amb un balanç de 100.000 morts, i estableix el 21/12/2001 com a data límit per resoldre l'estatus polític de Txetxènia.

1997-1999: Període de «normalització» de la vida txetxena

27/01/1997:

Se celebren eleccions presidencials. Aslan Maskhàdov és elegit president. El Govern de Maskhàdov:

• Va ser lliurement elegit per la majoria del poble txetxè, però Maskhàdov es va trobar amb moltes dificultats per governar:
• No rep el suport de les forces txetxenes, que estan molt disgregades en diferents clans (teips).
• Es troba amb una activitat industrial, ramadera i agrícola completament destruïda durant la guerra.
• Ha de fer front a una economia mafiosa que domina el contraban de petroli i que ha creat una xarxa de segrestos a gran escala que afecten gran part de la població txetxena (Encara que els segrestos eren una pràctica comuna des del s. XIX, fou la recent guerra la que va generar segrestos a escala massiva, ja que molts guerrillers considerats herois durant la primera guerra es convertiren més tard en segrestadors)