|
[part 2] 1999-2006: La segona guerra i l’estancament del procés Els desencadenants de la segona guerra són: - Bassàiev, amb un grup de 2.000 homes, dels quals només el 5% eren txetxens, va entrar al Daguestan amb la intenció d’annexar aquesta república a Txetxènia.
- Una cadena d’atemptats a Rússia, dels quals el govern rus responsabilitza la guerrilla txetxena, tot i que algunes veus n’apunten l’FSB (l’antic KGB) com a responsable.
Els motius del govern de Putin per iniciar una segona guerra són: - Tornar al poble rus l’orgull perdut davant la humiliació que ha suposat la incapacitat d’imposar-se a una petita república del Caucas durant la primera guerra, i demostrar el poder de Rússia per mantenir el seu territori unit.
- Donar exemple a qualsevol iniciativa secessionista dins del territori rus.
- Catapultar Putin al poder.
- Fer oblidar els conflictes interns generant un enemic extern.
23/03/2003: Se celebra un referèndum sobre l’estatut d’autonomia i les lleis per elegir el president i el Parlament. Segons Moscou, el 96% dels votants va reconèixer Txetxènia com a part de Rússia. Les organitzacions de drets humans van denunciar el referèndum com a fraudulent. 06/10/2003: Es convoquen eleccions presidencials a Txetxènia. Akhmad Kadírov, el candidat prorús, és elegit president de Txetxènia amb un total del 81% dels vots. 09/05/2004: El president Kadírov mor assassinat en un atemptat a l’estadi Dinamo de Grozni durant la celebració del 59è aniversari de la victòria sobre l’Alemanya nazi. Assumeix el càrrec en funcions el primer ministre txetxè, el rus Serguei Abràmov, fins a les eleccions que se celebren a l’agost del mateix any. 29/08/2004: Se celebren eleccions presidencials extraordinàries. Guanya les eleccions el candidat del Kremlin Alú Alkhànov. Serguei Abràmov és nomenat primer ministre i el fill d’Akhmad Kadírov, Ramzan Kadírov, és nomenat viceprimer ministre. 08/03/2005: L’exèrcit rus mata durant el transcurs d’unes operacions especials l’expresident txetxè i líder de la facció independentista moderada, Aslan Maskhàdov. Amb la seva mort desapareixen les possibilitats d’una sortida pacífica del conflicte. 27/11/2005: Després d’haver fet que s’aprovés una constitució i d’haver fet que s’elegís un president, el procés de «normalització política» del Kremlin finalitza amb eleccions parlamentàries, que guanya el partit prorús Rússia Unida. 04/03/2006:Ramzan Kadírov és nomenat Primer Ministre de Txextènia. 17/06/2006: El President txetxè Sudalàiev és assassinat a Argun. El substitueix Dokka Umàrov. 10/07/2006:El líder guerriller i vicepresident del govern d'Umàrov, Shamil Bassàiev és assassinat per les tropes russes. 07/10/2006:La periodista russa Anna Politkòvskaia és assassinada a l'ascensor de casa seva. 15/02/2007:Vladimir Putin nomena a Alkhànov viceministre de justícia de la Federació Russa. Ramzan kadírov és nomenat president en funcions de Txetxènia. 02/03/2007Ramzan Kadírov és escollit nou president de Txetxènia després de la confirmació parlamentària. 05/04/2007 Celebració de la cerimònia d'investidura de Ramzan Kadírov com a nou president de la República de Txetxènia. 23/04/2007 Mort Boris Ieltsin als 76 anys a conseqüència d'una aturada cardíaca. El seu govern va iniciar la primera guerra russo-txetxena i fou ell mateix qui designà Vladimir Putin com el seu legítim successor. 02/12/2007 El president rus Vladimir Putin guanya les eleccions legislatives a la Federació Russa com a candidat del partit pro-Kremlin Rússia Unida, on obté una àmplia majoria amb més del 64% dels vots. Els partits de l’oposició aplegats sota “l’Altre Rússia” es queden fora del parlament alhora que denuncien diverses irregularitats, conjuntament amb el Partit Comunista i els observadors internacionals. A la República de Txetxènia, per exemple, es registra una participació del 99,5%, dels quals un 99,36 voten per Rússia Unida. 10/12/2007 El president rus Vladimir Putin nomena com al seu successor a Dmitri Medviédiev, un dels dos vicepresidents primers del seu govern i responsable dels projectes nacionals, a les eleccions presidencials del març del 2008. |
