|
Documentació -
La dona txetxena
|
|
Dimarts, 17 de febrer de 2009 12:03 |
En la societat txetxena, la dona està sotmesa a l’home, a qui ha de donar suport incondicionalment. Aquesta submissió s’inicia ja a la infància, quan la nena ha d’obeir el pare, el cap de família. Després, haurà d’obeir els germans (encara que siguin menors que ella) i, finalment, el marit. Quan una dona txetxena es casa, passa a formar part de la família del marit i deixa de pertànyer a la seva pròpia, a qui no podrà visitar sense el consentiment del cònjuge.
De fet, en un casament tradicional només la família del nuvi hi és convidada; els parents de la núvia han de romandre a casa i afligir-se per haver perdut una filla.
La dona en el conflicteLes dues guerres dels anys noranta han tingut en la dona un impacte especialment dur: prop d’un quart de la població civil txetxena ha mort; moltes dones s’han immolat matant altres persones com a forma de resposta a les agressions rebudes; les violacions de soldats russos han estat una de les formes de violència del conflicte, a les quals ha seguit el rebuig dels homes del mateix poble per considerar-les «brutes», i milers de dones vídues s’han refugiat especialment a Ingúixia, vivint en condicions infrahumanes amb els seus fills.
El paper de la dona, però, ha estat fonamental en la supervivència familiar al llarg de tot el conflicte. En un moment en què els homes estaven fora de casa combatent o amagats per no ser detinguts, la dona va esdevenir el membre de la família que arriscà la seva integritat física per protegir els seus éssers estimats, un paper que fins aleshores havia pertangut a l’home.
Situació de vulnerabilitat de la dona actualL’actual govern txetxè ha impulsat una radicalització islàmica que recupera formes d’organització social tradicionals on la divisió social dels rols de gènere és clara i les llibertats de les dones han quedat greument retallades.
Segons Kadírov, és d’extrema importància «elevar el nivell de moral i restaurar les tradicions nacionals» i alerta de la necessitat de restaurar un codi de vestimenta i de la «mala influència dels telèfons mòbils per a la moral femenina». Per mitjà de la institucionalització de la xaria, obliguen que les dones a cobrir-se el cap, fet que no era obligatori, ni tan sols en l’època presoviètica. D’aquesta manera, és comú veure a l’entrada d’edificis públics que s’anuncia: «Preguem a les dones que respectin les tradicions nacionals a l’hora de vestir-se.»
Al mateix temps, les dones són cada cop més sovint assassinades per membres de la seva família per temes relacionats amb l’«honor»: si se sospita que en una família alguna dona no és del tot «honrada», el seu parent masculí més proper ha d’eliminar aquest estigma per mantenir la seva autoritat com a home. L’única manera d’esborrar la deshonra és assassinant la dona. Aquest tipus d’actuació està totalment acceptada dins de la societat txetxena i els homes que assassinen per aquest motiu són respectats.
Asne Seierstad, al seu llibre El ángel de Grozni, constata que els crims d’honor estan molt estesos entre la població, i que la gent els accepta amb normalitat. S’entrevista amb Abdul, que ha assassinat la seva germana quan va sentir rumors que treballava de prostituta:
«Ho vaig fer perquè la gent no m’assenyalés i no em rebutgés. Ho vaig fer per poder caminar amb el cap ben alt. Volia viure com una persona normal, ser un ciutadà respectable, complir la xaria. Segons la xaria, la dona ha de sotmetre’s a l’home, l’esposa al marit, la germana al germà [...]. I no sé del cert si treballava de prostituta, però és igual: amb els rumors que corrien ja n’hi havia prou per enfonsar-me.»
Dones constructores de pauUn cop finalitzada la guerra, la societat txetxena ha d’assumir nous i dramàtics reptes. En aquest sentit, les dones tenen un paper central en la reconstrucció econòmica, psicològica i democràtica de la regió.
En aquesta tasca destaca el paper de les ONG en el procés de reconstrucció i de manteniment de la pau en forma d’ajuda mútua o suport assistencial.
Vegem-ne algunes de les més destacades:
ONG Zhenskoe Dostoinstvo (Dignitat Femenina): és una ONG liderada per Lipjan Bazaeva que pretén ajudar les dones en la seva vida quotidiana, sobretot a recuperar-se mentalment de la càrrega que representa la pressió psicològica diària connectada a la inseguretat i els traumes derivats de la guerra.
ONG Doveriye (Confiança): duu a terme el programa Dones, dirigit per Gistam Sakaeva. Pretenen disminuir la violència de gènere a Txetxènia tot visitant presons i dialogant amb homes condemnats per haver comès assassinats d’honor. El seu objectiu és canviar la mentalitat d’aquests presoners i fer-los adonar del seu error.
En l’acció de la societat civil txetxena trobem també un tipus d’actuació de caràcter més polític per aconseguir que es faci justícia. Exemples d’aquesta tasca és l’entitat Ekho Voini (Eco de la guerra), dirigida per Zainap Gashaeva. Ella i d’altres dones han gravat d’amagat, durant anys, material audiovisual en què es mostren les atrocitats comeses sobre la població txetxena. Centenars de cintes van romandre anys amagades fins que van poder veure la llum gràcies al documental «Coca, el colom de Txetxènia», estrenat el 2005 i que ha rebut el reconeixement internacional mitjançant diversos guardons.
|
| web: 