TXETXÈNIA S’AUTOPROCLAMA INDEPENDENT (1991)
Amb la dissolució de l'URSS, algunes repúbliques proclamen la seva independència i Txetxènia ho fa encapçalada per l'exgeneral soviètic Djokhar Dudàiev.
El 1993 Dudàiev dissol el Parlament, instaura una severa censura i introdueix un govern presidencial directe, autoritari i personal, encara que amb un gran suport popular. Aquest govern, titllat de banditisme per alguns analistes, fomenta una política a favor dels interessos de Dudàiev i dels que l'envolten.
LA PRIMERA GUERRA: LA DERROTA DE L’EXÈRCIT RUS (1994-1996)
Rússia reconeix de facto la independència txetxena fins a finals de 1994, quan les tropes russes emprenen un atac amb la intenció de prendre Grozni, una batalla que creuen que guanyaran en qüestió de poques hores.
Quins motius propicien la intervenció del govern de Borís Ieltsin?
- Fer una demostració de força i oferir al poble rus un exemple de cohesió nacional.
- Controlar la indústria petroliera i el pas d'oleoductes pel territori.
- Evitar que la independència txetxena fos un precedent que amenacés la unitat de la Federació Russa i la seva frontera sud.
- Possibles acords de les màfies russes properes al poder.
Hi ha episodis de barbàrie per part dels ocupants russos, com les massacres dels pobles de Samaixki i Bamut. Les tropes russes van guanyant terreny amb dificultat fins a l'agost de 1996, quan un atac de les tropes txetxenes (comandades pel coronel Aslan Maskhàdov) derrota l'exèrcit rus i reprèn el control de la capital, Grozni, i de les principals ciutats de la regió.
El 31 d'agost de 1996 Maskhàdov i el general rus Aleksandr Lebed signen l'acord de Khassaviurt, que posa fi a 20 mesos de conflicte, amb un balanç de 90.000 civils morts i 400.000 desplaçats i refugiats. L'acord de pau preveu la retirada de les tropes russes del territori txetxè i estableix el 21/12/2001 com a data límit per definir l'estatus polític final de Txetxènia.
PERÍODE DE “NORMALITZACIÓ” DE LA VIDA TXETXENA (1997-1999)
El 1997 se celebren eleccions presidencials i Aslan Maskhàdov és elegit president. El govern de Maskhàdov, lliurement escollit per la majoria del poble txetxè, es troba amb moltes dificultats per estabilitzar el país: l'activitat econòmica ha quedat complement desballestada per la guerra, les rivalitats interclàniques li limiten el suport i ha de fer front a les activitats mafioses al voltant del contraban de petroli i dels segrestos.
La pau, però, permet el retorn dels milers de refugiats a casa seva i la represa de certa normalitat civil.
1999-2001: LA SEGONA GUERRA
Amb vista a les eleccions presidencials de principis de 2000 i en el seu moment de més baixa popularitat, Ieltsin busca el triomf d'un delfí que li garanteixi impunitat davant els casos de corrupció que l'esquitxen a ell i la seva família. Tria com a successor l'excap de l'FSB (antic KGB), un desconegut Vladímir Putin, que necessita guanyar popularitat per afrontar amb èxit les eleccions.
Ieltsin nomena Putin com a primer ministre i és a partir d'aquest moment quan l'estiu de 1999 es produeixen dos fets tèrbols que serviran al Kremlin per justificar una nova guerra a Txetxènia:
- la incursió al Daguestan del guerriller txetxè Bassàiev amb la intenció d'annexar aquesta república a Txetxènia
- l'onada d'atemptats en edificis d'habitatges a Rússia atribuïdes pel govern rus a terroristes txetxens —adjudicats per molts analistes, però, a l'FSB (ex-KGB).
Aquests esdeveniments van canviar no sols l'opinió pública sinó també la de la majoria de partits polítics russos respecte d'un atac militar a la Txetxènia independent i a la violació i l'incompliment dels acords de Khassaviurt.Així doncs, l'1 d'octubre de 1999, per ordre de Putin l'exèrcit rus envaeix Txetxènia amb un contingent militar que triplica el de la primera guerra. 140.000 soldats per envair un país on queden menys de mig milió de civils. I el 42% de les tropes estan integrades per mercenaris.
Aquest conflicte és encara més destructiu que l'anterior; és un atac indiscriminat contra tot i contra tothom per part de l'exèrcit rus. Grozni, la capital, és ocupada al febrer de 2000 després de patir intensíssims bombardejos que la deixaren en un estat de destrucció només equiparable a Dresden i Hiroshima a la II Guerra Mundial. L'objectiu és la població civil: es valora en prop de 120.000 les persones assassinades i els episodis de massacres generals en ocupacions de viles i pobles són quotidians (són les tristament conegudes zatxiskes o operacions de neteja).
Desaparicions, segrestos i tortures a gran escala es reprodueixen amb impunitat i enmig del silenci internacional que ha caracteritzat aquesta guerra. Putin, per evitar les crítiques que va rebre Ieltsin en la primera invasió de Txetxènia, instaura la censura informativa i impedeix l'accés lliure a Txetxènia. Periodistes estrangers i organitzacions de drets humans són especialment vetats.
Ocupada la capital i les ciutats de la plana per l'exèrcit rus, el govern legítim txetxè —encapçalat per Maskhàdov— es veu forçat a desplaçar-se a les muntanyes del sud de la república, on continua treballant clandestinament.
Un any després de la presa de Grozni, al gener de 2001, Moscou dóna per acabada oficialment la guerra. Putin anuncia una retirada progressiva d'efectius que, de fet, no ha acabat mai de complir-se: el conflicte armat, malgrat el discurs oficial, continua. El 2008 encara hi ha desplegats a la regió 22.000 soldats de l'exèrcit federal rus. |
| web: 