Tags: economia | política exterior | recursos naturals | Rússia

L’ascens de Xina a la condició de gran potència es projecta també cap als seus veïns de l’oest. Pequín exerceix una influència cada cop més gran en l’espai eurasiàtic, fonamentalment a l’Àsia Central i, en menor mesura, al Caucas.

L’apogeu de la Xina és una de les grans transformacions experimentades per la geopolítica centreasiàtica des de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991. En aquestes dues dècades, Pequín ha establert les bases per a una relació estreta i de gran abast amb una regió d’interès prioritari, tant per la seva estreta vinculació amb l’estabilitat a Xinjiang, com pels seus recursos energètics. No obstant això, Àsia Central no és l’escenari estratègic principal per a Xina, com sí ho són el Pacífic i, fins i tot, l’Índic.

Tags: Caucas Nord | corrupció | política exterior | Rússia

Rússia sembla que no existeixi per a França. O, potser, és que no se la vol molestar. I el Caucas no seria ni tan sols anecdòtic si no fos per l’atemptat contra el Nevski Express. Les raons? Sempre n’hi ha.

«França vol posicionar-se com a interlocutor privilegiat de Moscou en aquests temes [seguretat]», afirmava Le Monde en un article sobre el nou Tractat de Seguretat que Rússia va presentar a la cimera de l’OSCE a Atenes. Potser aquest seria, doncs, un dels motius que expliquen el silenci mediàtic francès al voltant de Rússia: interessos diplomàtics i estratègics.

Tags: Caucas Nord | deportació | història | refugiats | Rússia

En dos-cents anys i escaig de presència russa al Caucas, aquesta regió ha estat escenari de diferents migracions encoratjades per una política de l’imperi rus que podríem arriscar-nos a qualificar de poc perspicaç en relació amb la població autòctona formada pels anomenats gortsi o habitants de les muntanyes del Caucas Nord.

Mafalda, en una de les seves tires, deia: «El món està malalt, li fa mal l’Àfrica». Suposo que si Mafalda mirés avui Rússia diria: «Rússia està malalta, li fa mal el Caucas». La situació que s’hi viu és insostenible i tot sembla indicar que no canviarà.

Mitjans, propaganda i por. Els mitjans russos als mitjans anglesos[1]

Els mitjans s’alimenten els uns dels altres. Es converteixen en una valuosa font d’informació per a d’altres mitjans obligats a descriure la realitat existent a molts quilòmetres de les seves redaccions. A més a més, en una professió en la qual, de vegades, es cau en un excés de personalisme, els periodistes i els seus mitjans s’acaben convertint en l’origen de la noticia. El debat etern sobre la llibertat d’expressió s’ha enriquit amb la discussió sobre el potencial de nous mitjans com Internet en la formació d’allò que anomenem opinió pública.

LA LLIGA DELS DRETS DELS POBLES CRITICA LA DECISIÓ DEL MINISTRE MORATINOS EN RELACIÓ AL VETO A LA ONG SOCIETAT PER A L’AMISTAT RUSSO-TXETXENA.

L’ONG la Lliga dels Drets dels Pobles lamenta profundament que el president de torn de l’organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i ministre d’Assumptes Exteriors d’Espanya, el Sr. Miguel Àngel Moratinos, hagi impedit la participació de la ONG russa Societat per a la Amistat Russo-Txetxena en la Conferència sobre víctimes del terrorisme celebrada a Viena el 13 i 14 de setembre, el mateix dia d’haver declarat com a objectiu principal de l’OSCE la prevenció de les tensions interètniques i els conflictes que afecten les minories.

Fragment extret de l'Informe de l'organització Amnistia Interacional 2007, que tracta la situació del drets humans a la Federació Russa. Gran part de les violacions d'aquests drets estan relacionats directa o indirectament amb el conflicte txetxè.

Revista monogràfica coeditada per la Lliga dels Drets dels Pobles i la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans sobre el conflicte de Txetxènia.