Tags: Caucas Nord | cultura | història | Islam

L'islam va entrar al Caucas Nord per dues vies diferents i també en períodes de la història diferents. Des del sud a través de Daguestan (el Caucas nord-oriental) ja al segle VIII, i per la banda de Circàssia (el Caucas nord-occidental) amb l’aparició per aquestes terres de l’exèrcit del khan Tamerlà (Timur el Coix) a finals del segle XIV. Però no hem de considerar aquestes dates com el període de confirmació de l'islam en aquestes parts de la regió, ja que el procés d’adopció de l'islam entre els pobles de les muntanyes del Caucas Nord va allargar-se uns quants segles, ben bé fins a principis del segle XX (com és el cas d'alguns llinatges ingúixos).

Tags: Caucas Nord | cultura | història | Islam

El problema del discurs sufí-wahhabita

Presentar l'islam postsoviètic en el marc d’una dicotomia entre el vell islam «tradicional» i l’anomenat «wahhabisme» seria una simplificació excessiva. Aquesta perspectiva estableix una marcada oposició entre l'islam «liberal» i «tolerant», propugnat principalment pel sufisme, i el fonamentalisme «integrista», «endarrerit» i «terrorista» que suposa una seriosa amenaça per a la ja de per si inestable situació política i social al Caucas.

La venjança de sang no és un invent o un costum exclusiu dels txetxens o d’altres pobles caucàsics. Gairebé tots els pobles arreu del món coneixien aquest costum durant els seus respectius períodes tribals, quan el poder de l’estat era dèbil o inexistent. Les lluites de sang existien ja entre els eslaus, els gals, els francs, els britànics i els de Papua, i en trobem referències a Rússkaia Pravda (el primer codi legal de l’antic estat rus) i a la Torà dels jueus.

És evident que en aquella època en què no hi havia tribunals de justícia, no podia ser d’altra manera. La por davant una possible venjança de sang evitava els assassinats innecessaris entre membres de les tribus. Però quan el poder de l’estat va començar a guanyar terreny dins la societat, inevitablement va establir el seu monopoli sobre  el càstig, de manera que la venjança de sang va sobreviure només durant un cert temps com una relíquia de la comunitat tribal, com una pràctica il·legal i perseguible, com és el cas, per exemple, de Sicília.

La paraula “nockchallah” no es pot traduir. Tanmateix, pot i ha de ser explicada. “Nockhcho” representa als txetxens. “Nockchallah” porta unides totes les propietats específiques que defineixen el caràcter txetxè, implicant una gama complerta de normes morals i ètiques. Podria ser descrit com el codi d’honor dels txetxens. La cavallerositat, la gentilitat, les habilitats per la diplomàcia, la virilitat, la generositat, el ser de confiança són qualitats de les quals mama el fill d’una família txetxena estricte. Tal i com ells diuen, la llet materna. I és que el codi d’honor txetxè està arrelat en els dies remots de la història txetxena.