|
[part 2]
1999-2010: la segona guerra i l'estancament del procés
L'estiu del 1999 es produeixen dos fets que desencadenaran una nova invasió de les tropes russes a Txetxènia:
• Bassàiev, amb un grup de 2.000 homes (dels quals només el 5% eren txetxens) va entrar al Daguestan amb la intenció d'annexar aquesta república a Txetxènia. • Una cadena d’atemptats a Rússia, dels quals el govern rus responsabilitza la guerrilla txetxena, tot i que algunes veus n’apunten l'FSB (l’antic KGB) com a responsable.
Octubre de 1999 Per ordre de Putin l'exèrcit rus envaeix Txetxènia. Es desplacen 140.000 soldats per envair un país on queden menys de mig milió de civils.
Febrer de 2000 Putin anuncia la caiguda de Grozni, que ha estat sotmesa a intensíssims bombardejos. L'estat de destrucció de la capital txetxena quan entraren les tropes russes només és equiparable a Dresden i Hiroshima a la II Guerra Mundial.
Juny de 2000 El Kremlin nomena el muftí Akhmad Kadírov president de Txetxènia.
Octubre de 2002 Un escamot txetxè segresta els espectadors del teatre Dubrovka, a Moscou. L'operació de rescat se salda amb la mort dels segrestadors i de més d'un centenar d’hostatges.
Març de 2003 Se celebra un referèndum sobre l’estatut d’autonomia i les lleis per elegir el president i el Parlament. Segons Moscou, el 96% dels votants va reconèixer Txetxènia com a part de Rússia. Les organitzacions de drets humans van denunciar el referèndum com a fraudulent.
Octubre de 2003 Es convoquen eleccions presidencials a Txetxènia. Akhmad Kadírov, el candidat prorús, és elegit president de Txetxènia amb un total del 81% dels vots.
Maig de 2004 El president Kadírov mor assassinat en un atemptat a l’estadi Dinamo de Grozni durant la celebració del 59è aniversari de la victòria sobre l’Alemanya nazi. Assumeix el càrrec en funcions el primer ministre txetxè, el rus Serguei Abràmov, fins a les eleccions que se celebren a l’agost del mateix any.
Agost de 2004 Se celebren eleccions presidencials extraordinàries. Guanya les eleccions el candidat del Kremlin Alú Alkhànov. Serguei Abràmov és nomenat primer ministre i el fill d’Akhmad Kadírov, Ramzan Kadírov, és nomenat viceprimer ministre.
Setembre de 2004 Un comando txetxè segresta alumnes mestres i pares d’una escola de Beslan, a Ossètia del Nord, el primer dia del curs escolar. L’acció de les forces especials se salda en un bany de sang.
Març de 2005 L’exèrcit rus mata durant el transcurs d’unes operacions especials l’expresident txetxè i líder de la facció independentista moderada, Aslan Maskhàdov. Amb la seva mort desapareixen les possibilitats d’una sortida pacífica del conflicte.
Novembre de 2005 Després d’haver fet que s’aprovés una constitució i d’haver fet que s’elegís un president, el procés de «normalització política» del Kremlin finalitza amb eleccions parlamentàries, que guanya el partit prorús Rússia Unida.
Març de 2006 Ramzan Kadírov és nomenat primer ministre de Txextènia.
Juny de 2006 El president txetxè Abdul-Khalim Saidulàiev és assassinat a Argun. El substitueix Dokka Umàrov.
Juliol de 2006 El líder guerriller i vicepresident del govern d'Umàrov, Xamil Bassàiev, és assassinat per les tropes russes.
Octubre de 2006 La periodista russa Anna Politkòvskaia és assassinada a l'ascensor de casa seva.
Febrer de 2007 Vladimir Putin nomena a Alkhànov viceministre de justícia de la Federació Russa. Ramzan Kadírov és nomenat president en funcions de Txetxènia.
2 de març de 2007 Ramzan Kadírov és escollit nou president de Txetxènia després de la confirmació parlamentària.
23 d’abril de 2007 Mor Borís Ieltsin als 76 anys a conseqüència d'una aturada cardíaca. El seu govern va iniciar la primera guerra russo-txetxena i fou ell mateix qui designà Vladimir Putin com el seu legítim successor.
31 d’octubre de 2007 Dokka Umàrov proclama oficialment la creació de l’Emirat del Caucas i ell mateix es declara emir. Aquesta declaració suposa el distanciament amb els representants a l’exili de la República Txetxena d’Ixkèria, encapçalada per Akhmed Zakàiev.
2 de desembre de 2007 El president rus Vladimir Putin guanya les eleccions legislatives a la Federació Russa com a candidat del partit pro-Kremlin Rússia Unida, on obté una àmplia majoria amb més del 64% dels vots. Els partits de l’oposició aplegats sota “l’Altre Rússia” es queden fora del parlament alhora que denuncien diverses irregularitats, conjuntament amb el Partit Comunista i els observadors internacionals. A la República de Txetxènia, per exemple, es registra una participació del 99,5%, dels quals un 99,36 voten per Rússia Unida.
10 de desembre de 2007 El president rus Vladimir Putin nomena com al seu successor a Dmitri Medviédiev, un dels dos vicepresidents primers del seu govern i responsable dels projectes nacionals, a les eleccions presidencials del març del 2008.
Febrer de 2008 Dmitri Medviédiev és escollit nou president de la Federació Russa.
Agost de 2008 L’exèrcit georgià llança un atac “sorpresa” a Ossètia del Sud, amb una dura resposta per part de les tropes russes, que va suposar l’ocupació d’una part de territori georgià.
Gener de 2009 Assassinat de l’advocat Stanislav Markelov i la periodista Anastàsia Baburova a Moscou.
Abril de 2009 El Govern rus declara la finalització de les operacions contraterroristes en territori txetxè.
Juliol de 2009 Natàlia Estemírova, activista per als drets humans al Caucas Nord de l’organització russa Memorial, és segrestada i assassinada.
Octubre de 2009 L’organització russa en defensa dels drets civils Memorial rep el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència del Palament Europeu. |