tanca

NAVARCLES: del 26 de febrer al 8 de març de 2010

Lloc: ESPAI CULTURAL "EL CORO"
Plaça del Coro, 1
08270  -  NAVARCLES

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ "TXETXÈNIA, TRENQUEM EL SILENCI"  DIVENDRES 26 FEBRER 19:00 HORES I XERRADA A CÀRREC DEL PERIODISTA MARC MARGINEDAS, EX CORRESPONSIAL DE EL PERIÓDICO DE CATALUNYA A MOSCOU ENTRE 1998 I 2003. ACTUALMENT ÉS ENVIAT ESPECIAL A ZONES DE CONFLICTE PER AL MATEIX DIARI.

HORARIS EXPOSICIÓ:
- DISSABTE 27 DE FEBRER:   11:30 - 13:30
- DIUMENGE 28 DE FEBRER:   11:30 - 13:30
- DISSABTE 6 DE MARÇ:  11:30 - 13:30
- MITJA HORA ABANS DE TOTES LES SESSIONS GRATUÏTES DE L'ESPAI CULTURAL "EL CORO" (consultar programa festival)

http://www.clamfestival.org/

Exposició
Cronologia del conflicte PDF Imprimeix Correu electrònic
Documentació

Antecedents

1991

Txetxènia proclama la seva independència unilateralment i l'exgeneral soviètic Djokhar Dudàiev n’és el president. Els russos ètnics comencen a fugir de la regió.

1993

Dudàiev dissol el Parlament, instaura una severa censura i introdueix un govern presidencial directe i autoritari.

1994-1996: la primera guerra

Desembre de 1994

Tot i que la declaració d'independència de Txetxènia data del 1991, el govern de Ieltsin no va intervenir a Txetxènia fins al 1994. Els motius de la intervenció del Govern de Ieltsin són:

•    Fer una demostració de força i oferir al poble rus un exemple de cohesió nacional.
•    Motius geoeconòmics: la indústria petroliera i el pas d'oleoductes pel territori.
•    Motius geoestratègics: la independència de Txetxènia podia suposar un precedent que amenaçava la unitat de la Federació Russa i la seva frontera sud.

1995

Com a resposta a les massacres dutes a terme per les forces federals a les poblacions de Samaixki i Bamut, rebels txetxens encapçalats pel comandant txetxè Xamil Bassàiev assalten un hospital a la ciutat russa de Budionnovsk, on retenen al voltant de 2.000 ostatges. Quan els intents russos per alliberar l'hospital van fracasar, Bassàiev i el primer ministre rus Víktor Txernomirdin van mantenir una conversa retransmesa en directe a tot el país. Aquesta conversa va posar fi a la crisi immediata i va propiciar un inici de la negociació.

21 d’abril de 1996

El general Dudàiev mor assassinat per les forces de seguretat. El succeeix el vicepresident, Zelimkhan Iandarbiev, representant de la línia dura.

31 d’agost de 1996

La defensa russa de la capital, Grozni, fracassa davant la ferotge ofensiva dels rebels txetxens sota el comandament d’Aslan Maskhàdov. En aquest moment les tropes russes entenen que han perdut la guerra. El general rus Aleksandr Lebed i el coronel txetxè Aslan Maskhàdov signen l'acord de Jassaviurt, que posa fi a 20 mesos de conflicte, amb un balanç de 100.000 morts, i estableix el 21/12/2001 com a data límit per resoldre l'estatus polític de Txetxènia.


1997-1999: període de «normalització» de la vida txetxena

1997

Se celebren eleccions presidencials. Aslan Maskhàdov és elegit president. El Govern de Maskhàdov:

•    Va ser lliurement elegit per la majoria del poble txetxè, però Maskhàdov es va trobar amb moltes dificultats per governar.
•    No rep el suport de les forces txetxenes, que estan molt disgregades en diferents clans (teips).
•    Es troba amb una activitat industrial, ramadera i agrícola completament destruïda durant la guerra.
•    Ha de fer front a una economia mafiosa que domina el contraban de petroli i que ha creat una xarxa de segrestos a gran escala que afecten gran part de la població txetxena.

LAST_UPDATED2
 
Cronologia del conflicte PDF Imprimeix Correu electrònic
Documentació
[part 2]

1999-2010: la segona guerra i l'estancament del procés

L'estiu del 1999 es produeixen dos fets que desencadenaran una nova invasió de les tropes russes a Txetxènia:

•    Bassàiev, amb un grup de 2.000 homes (dels quals només el 5% eren txetxens) va entrar al Daguestan amb la intenció d'annexar aquesta república a Txetxènia.
•    Una cadena d’atemptats a Rússia, dels quals el govern rus responsabilitza la guerrilla txetxena, tot i que algunes veus n’apunten l'FSB (l’antic KGB) com a responsable.

Octubre de 1999

Per ordre de Putin l'exèrcit rus envaeix Txetxènia. Es desplacen 140.000 soldats per envair un país on queden menys de mig milió de civils.

Febrer de 2000
Putin anuncia la caiguda de Grozni, que ha estat sotmesa a intensíssims bombardejos. L'estat de destrucció de la capital txetxena quan entraren les tropes russes només és equiparable a Dresden i Hiroshima a la II Guerra Mundial.

Juny de 2000
El Kremlin nomena el muftí Akhmad Kadírov president de Txetxènia.

Octubre de 2002
Un escamot txetxè segresta els espectadors del teatre Dubrovka, a Moscou. L'operació de rescat se salda amb la mort dels segrestadors i de més d'un centenar d’hostatges.

Març de 2003
Se celebra un referèndum sobre l’estatut d’autonomia i les lleis per elegir el president i el Parlament. Segons Moscou, el 96% dels votants va reconèixer Txetxènia com a part de Rússia. Les organitzacions de drets humans van denunciar el referèndum com a fraudulent.

Octubre de 2003
Es convoquen eleccions presidencials a Txetxènia. Akhmad Kadírov, el candidat prorús, és elegit president de Txetxènia amb un total del 81% dels vots.

Maig de 2004
El president Kadírov mor assassinat en un atemptat a l’estadi Dinamo de Grozni durant la celebració del 59è aniversari de la victòria sobre l’Alemanya nazi. Assumeix el càrrec en funcions el primer ministre txetxè, el rus Serguei Abràmov, fins a les eleccions que se celebren a l’agost del mateix any.

Agost de 2004
Se celebren eleccions presidencials extraordinàries. Guanya les eleccions el candidat del Kremlin Alú Alkhànov. Serguei Abràmov és nomenat primer ministre i el fill d’Akhmad Kadírov, Ramzan Kadírov, és nomenat viceprimer ministre.

Setembre de 2004
Un comando txetxè segresta alumnes mestres i pares d’una escola de Beslan, a Ossètia del Nord, el primer dia del curs escolar. L’acció de les forces especials se salda en un bany de sang.

Març de 2005
L’exèrcit rus mata durant el transcurs d’unes operacions especials l’expresident txetxè i líder de la facció independentista moderada, Aslan Maskhàdov. Amb la seva mort desapareixen les possibilitats d’una sortida pacífica del conflicte.

Novembre de 2005
Després d’haver fet que s’aprovés una constitució i d’haver fet que s’elegís un president, el procés de «normalització política» del Kremlin finalitza amb eleccions parlamentàries, que guanya el partit prorús Rússia Unida.

Març de 2006
Ramzan Kadírov és nomenat primer ministre de Txextènia.

Juny de 2006
El president txetxè Abdul-Khalim Saidulàiev és assassinat a Argun. El substitueix Dokka Umàrov.

Juliol de 2006
El líder guerriller i vicepresident del govern d'Umàrov, Xamil Bassàiev, és assassinat per les tropes russes.

Octubre de 2006
La periodista russa Anna Politkòvskaia és assassinada a l'ascensor de casa seva.

Febrer de 2007
Vladimir Putin nomena a Alkhànov viceministre de justícia de la Federació Russa. Ramzan Kadírov és nomenat president en funcions de Txetxènia.

2 de març de 2007
Ramzan Kadírov és escollit nou president de Txetxènia després de la confirmació parlamentària.

23 d’abril de 2007
Mor Borís Ieltsin als 76 anys a conseqüència d'una aturada cardíaca. El seu govern va iniciar la primera guerra russo-txetxena i fou ell mateix qui designà Vladimir Putin com el seu legítim successor.

31 d’octubre de 2007
Dokka Umàrov proclama oficialment la creació de l’Emirat del Caucas i ell mateix es declara emir. Aquesta declaració suposa el distanciament amb els representants a l’exili de la República Txetxena d’Ixkèria, encapçalada per Akhmed Zakàiev.

2 de desembre de 2007
El president rus Vladimir Putin guanya les eleccions legislatives a la Federació Russa com a candidat del partit pro-Kremlin Rússia Unida, on obté una àmplia majoria amb més del 64% dels vots. Els partits de l’oposició aplegats sota “l’Altre Rússia” es queden fora del parlament alhora que denuncien diverses irregularitats, conjuntament amb el Partit Comunista i els observadors internacionals. A la República de Txetxènia, per exemple, es registra una participació del 99,5%, dels quals un 99,36 voten per Rússia Unida.

10 de desembre de 2007
El president rus Vladimir Putin nomena com al seu successor a Dmitri Medviédiev, un dels dos vicepresidents primers del seu govern i responsable dels projectes nacionals, a les eleccions presidencials del març del 2008.

Febrer de 2008
Dmitri Medviédiev és escollit nou president de la Federació Russa.

Agost de 2008
L’exèrcit georgià llança un atac “sorpresa” a Ossètia del Sud, amb una dura resposta per part de les tropes russes, que va suposar l’ocupació d’una part de territori georgià.

Gener de 2009
Assassinat de l’advocat Stanislav Markelov i la periodista Anastàsia Baburova a Moscou.

Abril de 2009
El Govern rus declara la finalització de les operacions contraterroristes en territori txetxè.

Juliol de 2009
Natàlia Estemírova, activista per als drets humans al Caucas Nord de l’organització russa Memorial, és segrestada i assassinada.

Octubre de 2009
L’organització russa en defensa dels drets civils Memorial rep el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència del Palament Europeu.
LAST_UPDATED2