Tags: conflictes armats | Ingúixia | Kadírov | repressió policial

Tatiana Lokxina, investigadora a Rússia de l’organització internacional de defensa dels drets humans, Human Rights Watch:

"Certament, ha començat un període ple de notícies poc encoratjadores procedents del Caucas. En pocs dies de diferència, dos polítics regionals molt influents han estat apartats de circulació: al Daguestan, el ministre de l’Interior, Adilguerei Magomedtaguírov, i a Ingúixia, el president de la República, Iunus-Bek Evkúrov. L’abast d’aquests dos polítics caucàsics és difícil d’avaluar. Ambdós eren centres de poder i, sense ells, el curs dels esdeveniments al Caucas canvia de forma radical.

La situació que ha provocat la desaparició d’Adilguerei Magomedtaguírov resulta força ambigua: el seu assassinat pot dur la firma tant dels guerrillers als quals va oposar-se de forma molt dura, com dels seus adversaris polítics (Magomedtaguírov era un dels candidats a liderar el Daguestan). Al Daguestan, en principi, la situació es manté poc clara, amb una gran quantitat d’interessos implicats. Però en el cas d’Ingúixia, després de l’atemptat contra Evkúrov, la situació és més evident. Evkúrov va ser enviat pel Kremlin a Ingúixia, en primer lloc, per solucionar el problema dels grups clandestins armats actius. I en aquest cas, hi ha moltes raons per suposar que l’atemptat contra Evkúrov duu la firma dels guerrillers."

Novaia Gazeta: En la lluita contra la resistència clandestina, Iunus-Bek Evkúrov va emprar no només la força, sinó també el diàleg amb la població. A diferència de Ramzan Kadírov, Evkúrov va expressar de manera clara que els familiars dels guerrillers no eren responsables dels actes dels seus fills, fugits al bosc. Quins mètodes de lluita contra els guerrillers són més efectius?

- És evident que Moscou considera que la feina de Kadírov és molt efectiva. La seva darrera intervenció va ser una operació a gran escala conjunta entre les forces de Kadírov i les ingúixies a la regió de Sunjenski, a Ingúixia. Però fins no fa gaire, Kadírov no tenia cap possibilitat de dur a terme operacions contraterroristes en territori ingúix ja que aquestes eren prerrogativa de l’FSB (Serveis Federals de Seguretat) que no volien de cap manera veure-hi Kadírov implicat. Però els partidaris de Kadírov són, en la seva majoria, antics combatents que coneixen perfectament la resistència clandestina des de dins. Els organismes de poder a Txetxènia persegueixen també les famílies dels guerrillers.  És una manera molt efectiva de reprimir ràpidament les formacions clandestines. La situació que es viu a Ingúixia, tanmateix, és diferent de la txetxena. Els policies a Ingúixia també han segrestat, assassinat i fet desaparèixer gent, però la població no s’ha vist immersa en una atmosfera de terror total. La seva és una societat més tradicional, en què les relacions de clans tenen un paper destacat. Podrà Kadírov ser tan «efectiu» en territori ingúix amb aquesta carta blanca que li ha concedit avui el govern federal? No ho sabem encara.

El president Evkúrov és un militar de carrera, procedent de les tropes d’assalt, que va arribar al càrrec de president d’Ingúixia a través dels serveis centrals d’espionatge. Però va entendre molt ràpidament les especificitats de la societat ingúixia. Després del seu nomenament, Evkúrov va dur a terme immediatament una sèrie d’accions de pacificació i estabilització. Va aconseguir el suport de l’oposició, va formar un Consell de Drets de l’Home dependent de la presidència d’Ingúixia, format, curiosament, per persones sensates amb una bona reputació.

Basant-me en les meves pròpies observacions i en una recent entrevista que vaig mantenir amb el mateix Evkúrov, penso que era força sincer en les seves decisions, i que realment volia i va intentar reconduir la situació, i acabar amb els segrestos que duien a terme les estructures de poder de la República. Tenia molt clar que les mesures antiterroristes que atemptaven contra els drets de l’home només aconseguien posar en contra la població, la qual veia el poder com l’enemic, i empenyien el jovent cap a la clandestinitat armada. En només vuit mesos a la presidència, Evkúrov no ha aconseguit grans resultats, ni ha sotmès la resistència, ni ha pogut posar fi als abusos de les forces de l’ordre. Però en uns mesos no es poden solucionar uns problemes que s’havien anat fent grossos en els últims anys.

De forma gradual, Evkúrov va intentar superar la bretxa que separava el poder i el poble, i aconseguir que la gent tornés a confiar en les estructures de l’Estat. Aquesta no era una via fàcil que conduís cap a resultats significatius, però a llarg termini era molt més efectiva que el que s’ha dut a terme a Txetxènia. Efectivament, avui la resistència armada a la clandestinitat a Txetxènia ha estat reprimida, però, a quin preu? I com afectarà en el futur a Rússia? Tot això és una altra qüestió.

Novaia Gazeta: Des de ja fa força temps que es parla que Ramzan Kadírov, un moment o altre, tindrà el control d’Ingúixia...

- Encara que el Govern Federal apreciï l’efectivitat del president txetxè, esperem que Moscou no permeti que Ramzan Kadírov ampliï el seu territori polític. Seria un error massa gran. També esperem que Iunus-Bek Evkúrov es recuperi aviat, torni a la feina a la regió i que aquesta qüestió no faci falta discutir-la.

Font: Novaia Gazeta