TXETXÈNIA, 10 ANYS DESPRÉS

Què s'amaga a Txetxènia 10 anys després de l’inici de la segona guerra russotxetxena? Per què assassinen activistes i periodistes que denuncien allò que hi succeeix? Quins motius hi havia darrera la nova ofensiva russa del 1999 i per què la guerra continua?

Passi del documental Desconfiança, d'Andrei Nekràsov, i posterior taula rodona a càrrec de:

Andrei Nekràsov, director de cinema rus autor de El caso Litvinenko i Desconfiança

Usam Baysaev, activista txetxè, membre de l’ONG Memorial

Dimecres 21 d’octubre de 2009 a les 19 h
A la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Rambla de Catalunya, 10  Barcelona

Entrada lliure. Hi haurà servei de traducció simultània

Presentació

En un dels seus moments de més baixa popularitat, i amb vista a les properes eleccions presidencials, Borís Ieltsin nomena l'agost del 1999 l'aleshores desconegut cap de l'FSB Vladímir Putin com a primer ministre. Ieltsin busca el triomf del seu delfí per garantir-se la  impunitat un cop deixi el poder davant els casos de corrupció que l'esquitxen a ell i a la seva família.

El mes següent, el setembre del 1999, es produeixen cinc explosions en edificis d’habitatges de Moscou i d’altres ciutats russes que causen 307 morts i més de 1.700 ferits. S'acusa immediatament a combatents txetxens de ser els autors dels actes terroristes, tot i que aquests mai reivindiquen l’autoria dels atemptats. El Kremlin decideix aleshores envair novament Txetxènia valent-se de l'efecte que han generat en l'opinió pública els atemptats: la població russa, en estat de pànic, deixa de veure el seu govern com l'ens corrupte de feia uns mesos i li dóna el seu suport incondicional davant el nou enemic comú: els txetxens.

La mà dura que Putin aplica a Txetxènia provoca, en poc més d'un parell de mesos, que el seu índex de popularitat passi de l'1% al 60%. El terreny per guanyar les eleccions està més que abonat.

D'altra banda, un fosc incident ocorregut a la ciutat russa de Riazan fa saltar moltes alarmes: membres dels serveis secrets, l’FSB, són descoberts mentre col·loquen sacs amb explosius al soterrani d'un edifici d’habitatges  just quan es produeixen els atemptats. L'incident  intenta  ocultar-se, i després s'explica que els sacs contenien, en realitat, sucre, i que tot plegat només eren unes maniobres militars.

Un coronel de l'FSB va investigar els fets i va descobrir que un col·lega seu dels serveis secrets estava implicat en els atemptats. Va denunciar-ho públicament. El seu col·lega va morir  atropellat a Xipre i ell va ser empresonat durant 4 anys acusat de revelar secrets d'estat. Altres persones que van  investigar aquests fets han estat assassinades: Alexander Litvinenko, Serguei Iúxhenkov i Iuri Shchekochikhin.

Aquesta història la retrata Andrei Nekràsov a Desconfiança, qui ens explicarà en primera persona com va ser dirigir aquest documental, i ens parlarà de com l’estat policial va pujar al poder a Rússia, i encara s’hi manté.

També ens acompanyarà Usam Baysaev, activista txetxè membre de Memorial, que viu a Samaixki, municipi on es va produir la pitjor matança de civils a mans de l'exèrcit rus: més de 250 persones  van morir en un bany de sang que durà 3 dies.

L'Usam ha treballat per Memorial des de Txetxènia i Ingúixia. Des del juliol d'enguany, en què l'activista Natàlia Estemírova va ser assassinada, aquesta ONG ha abandonat Txetxènia per raons de seguretat. D'altra banda, Ingúixia s'ha convertit ara en el nou punt calent del Caucas nord, on ha augmentat espectacularment la insurgència armada de tall islamista, increment causat en bona part per la política antiterrorista que les autoritats apliquen a la població (segrestos, tortures i assassinats).

En els darrers anys, la violència que abans es concentrava bàsicament a Txetxènia s’està estenent a bona part del Caucas septentrional, que pertany a la Federació Russa. Des del 2004 s’estan produint greus violacions dels drets humans a Ingúixia, el Daguestan, Kabardino-Balkària i Ossètia del Nord.

Els motius del contagi violent són diversos, però n’ha resultat clau la generalització de la violència repressiva de l’estat davant la itinerància de la resistència armada txetxena i de la presència de guerrillers islamistes que cometen atemptats.

Diverses organitzacions de defensa dels drets humans denuncien que les autoritats, en nom d’una presumpta lluita antiterrorista, participen en tortures, segrestos i detencions secretes de civils per aconseguir confessions falses de pertànyer a grups armats. I últimament també s’estan produint atacs de tot tipus contra els periodistes i defensors dels drets humans a la regió.

A Txetxènia, Ramzan Kadírov ha iniciat un procés de reconstrucció física i “democràtica” del país amb el suport del Kremlin. Tot i que des de Moscou es vol mostrar la normalitat i legitimitat d’aquest procés, la població segueix vivint sota un sistema de terror d’Estat i no hi ha previst cap procés de reparació a les víctimes del conflicte.

En el marc de la campanya "Txetxènia, trenquem el silenci", us convidem al seminari 
"CONFLICTES I JUSTÍCIA AL CAUCAS NORD" en què tractarem tots els temes esmentats amb ONG internacionals, nacionals i experts que denuncien la situació que es viu a la regió.



Dia: Divendres, 27 de març de 2009, de 9.30 h a 13.30 h

Lloc: Barcelona, al Pati Manning (C/ Montalegre, 7)

Servei de traducció simultània al català. Entrada lliure.

Aforament limitat. Preguem confirmació d’assistència a Aquesta adreça de correu electrònic està protegida dels spambots, necessiteu tenir el JavaScript habilitat per veure-la o bé al telèfon 93 723 71 02

                            PROGRAMA DEL SEMINARI

09.30 – 09.45 Inauguració

Rita Huybens, Presidenta de La Lliga dels Drets dels Pobles

Josep Ramoneda, filòsof i analista polític, Director del CCCB

09.45 – 10.30 I. Justícia per a Txetxènia

Justícia a través del Tribunal Europeu de DDHH

Roemer Lemaître, Director jurídic d’Iniciativa Russa de Justícia

Tribunal Internacional per a Txetxènia

Oksana Chelysheva, Directora de la Societat per a l’Amistat Fino-txetxena

Arxiu suís d’atrocitats a Txetxènia

Shoma Chatterjee, Coordinadora del Projecte Txetxènia de la Societat per als Pobles Amenaçats

10.30 – 11.00 Preguntes i debat

11.00 - 11.20 Pausa

11.20 - 13.15 II. El conflicte s’estén a altres regions

Mairbek Vatxagàiev, historiador txetxè

La indefensió dels activistes al Caucas nord

Friederike Behr, investigadora d’Amnistia Internacional (Rússia)

La seguretat dels periodistes a la Federació Russa

Thérèse Obrecht, Presidenta de Reporters sense Fronteres (Suïssa)

12.40 – 13.15 Preguntes i debat

13.15 – 13.30 Clausura institucional